Les meves creacions

Què passa real­ment dar­rere d'un espec­ta­cle de màgia? Aquest lli­bre parla de tot allò que el públic no veu.

La magia fuera de plano no és un lli­bre de tèc­ni­ques ni un recull de jocs: és el relat del que passa real­ment a la vida d'un mag quan les càme­res s'apa­guen, el públic marxa i des­a­pa­reix l'aplau­di­ment. A par­tir del dia que em va can­viar la vida amb deu anys, explico el meu camí: els pri­mers intents, els errors, els dub­tes, les pri­me­res actu­a­ci­ons i la tele­vi­sió.

I no cal ser mag per gau­dir-lo. Aquest lli­bre també és per als amants de la màgia i per als curi­o­sos que alguna vegada s'han pre­gun­tat què passa dar­rere de les càme­res: anèc­do­tes de càs­tings i pla­tós de tele­vi­sió, curi­o­si­tats del que mai no surt en pan­ta­lla i tro­ba­des amb famo­sos que van aca­bar con­ver­ti­des en his­tò­ries. Per a qual­se­vol que vul­gui enten­dre per què con­ti­nuem cre­ient en la màgia, fins i tot quan sabem que ens estan enga­nyant.

I si ja et dedi­ques a la màgia o somies fer-ho, a més hi tro­ba­ràs:

He redis­se­nyat i millo­rat un dels efec­tes amb car­tes més famo­sos del món. Ima­gina demos­trar que la carta de l'espec­ta­dor no és només l'única cap per avall, sinó que és l'única carta de pòquer de tota una bara­lla de l'UNO.

UNOr­tho­dox és una bara­lla fabri­cada a mida, colo­rida i amb un dis­seny que tot­hom reco­neix a l'ins­tant. I en la nova edi­ció Ala­ka­zam ha can­viat de fabri­cant: el tacte i el maneig de les car­tes han millo­rat mol­tís­sim.

La idea va néi­xer a finals del 2019, donant-li una volta al clàs­sic de la carta girada que de petit vaig veure fer a Jorge Blass a «Nada x aquí». La bara­lla de l'UNO es coneix a tot el món, així que el joc es pot fer a qual­se­vol lloc. El nom l'hi va posar Ala­ka­zam: porta l'UNO a dins i en anglès vol dir «poc con­ven­ci­o­nal».

Avui el faig gai­rebé a totes les meves actu­a­ci­ons. Els adults al·lucinen, però els nens, quan veuen sor­tir les car­tes de l'estoig, cri­den «Són de l'UNO!», gai­rebé enfa­dats, com si m'hagués equi­vo­cat de bara­lla.

L'espec­ta­dor tria una carta, la carta entra per un estoig i surt per l'altre. I ho pots repe­tir a l'ins­tant tan­tes vega­des com vul­guis.

La idea va néi­xer el 21 de febrer de 2019, una tarda en què vaig ima­gi­nar ficar un objecte per un cos­tat i que sor­tís alhora per un altre, com al vide­o­joc Por­tal. El que més por­tem a sobre els mags són bara­lles, així que els estoigs serien els por­tals i les car­tes, els viat­gers. Era una idea tan bonica com difí­cil de resol­dre.